Un dels pintors, gravadors i teòrics de l'art més influents de la vanguardia espanyola de la postguerra, reconegut especialment com un dels membres fundadors del històric grup Dau al Set.
Inicia els seus estudis d'art a Besiers (França) i posteriorment a l'Escola Massana de Barcelona.
En els seus començaments va rebre la influència de la pintura cubista i del surrealisme.
El 1948 va fundar juntament amb Antoni Tàpies, Joan Brossa, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan Ponç el grup d'avantguarda Dau al Set. Tharrats va assumir la direcció, composició i impressió de la icònica revista homònima, clau per a la renovació del panorama artístic català i espanyol.
Va evolucionar cap a un informalisme molt personal, caracteritzat per una vibrant explosió de color, dinamisme compositiu i l'ús de matèria densa.
Destaca per les seves innovadores «maculatures» (obres creades a partir de les empremtes de tinta sobrant en els processos tipogràfics) i per les seves aportacions al gravat i a la serigrafia.
Va exposar en els principals centres d'art del món (incloses les biennals de Venècia i São Paulo) i la seva obra forma part del MoMA de Nova York, el Guggenheim o el Museu Reina Sofía. Fue nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1982) i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1994).
